Pollentia

Dia 3/6/14 vaig anar amb els meus companys de l'institut a Pollentia.

La ciutat romana de Pollèntia és el jaciment arqueològic més important de l'illa de Mallorca (Illes Balears, Espanya) de l'època romana i l'únic visitable de l'illa. Se situa en el terme municipal d'Alcúdia, tot i que el seu nom va ser heretat diversos segles més tard per la localitat de Pollença.

Sa Portella.

 L'antiga part residencial, i comprèn un petit fragment de muralla, una zona de tallers i tres mansions, així com un carrer porticat. Com se li suposava a la capital romana de les Balears.
A més de les tres cases que es poden visitar (Casa dels Dos Tresors, Casa del Cap de Bronze i Casa Nord-oest), destaca l'únic fragment de la muralla romana que es conserva a Pollentia i que data del segle III.
   

El forum.

Des de l'interior de l'àrea de la Portella s'accedeix al Fòrum, espai obert recentment que constituïa el centre cívic, religiós i comercial de la ciutat. Aquí es poden contemplar restes del temple Capitolí, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. 


A l'est del temple capitolí es troben dos templets menors anomenats Templet I i Templet II. També compta amb una zona de tavernes que formaven la part comercial del fòrum. Les actuals campanyes d'excavació estan centrades en l'àrea del fòrum.

El teatre.                                                                                                                                                   

 Situats als afores de la ciutat de Pollentia, es va constituir com un centre d'oci per a tota la població de l'època amb la seva construcció al segle I dC 

El teatre, moltes vegades considerat grec pel fet d'estar excavat en roca i per la seva ubicació als afores del fòrum, de forma semicircular, conserva part de la càvea o graderia, l'orquestra i l'escena. També es poden veure restes d'una necròpolis sobre l'estructura del teatre.

Información encontrada:

http://lugaresconhistoria.com/2013/08/15/pollentia-mallorca/

http://es.wikipedia.org/wiki/Pollentia

http://www.alcudiamallorca.com/es/de_visita/rutas-culturales/la-ciudad-romana-de-pollentia.html

                                                                         

Illes Balears - Etapa Arcaica

ETAPA ARCAICA

Els primers grups humans arribaren a les balears cap al 7.200 aC.
Aquests primers pobladors s'assentaren a Mallorca. A Menorca, les restes d'un Myotragus (mamífer prehistòric més gros de les illes Balears, era un remugant, semblant a un antílop o gasela.) trobades a sa cova Murada i a altres indrets fan pensar que l'illa ja estava poblada per éssers humans cap al V mil·leni.

        

A Eivissa els primers indicis d'hàbitat humà deten cap al 2.100 a.C.

Les principal base d'alimentació d'aquestes primeres poblacions, a Mallorca i Menorca, era la caça del Myotragus, del qual obtenien carn i pell, i la recol·lecció de fruites. Més tard s'introduïren altres espècies domesticades.

L'origen de l'escriptura.

L'escriptura es va crear a les ciutats mesopotàmiques cap a l'any 3500 a.C

Els funcionaris i els sacerdots havien de controlar la propietat de la terra, les collites, els imposts, etc. I varen començar a fer anotacions per dur estrictament la comptabilitat.

Més endavant els reis varen utilitzar els sistemes d'escriptura per redactar ordes, fixar les lleis i publicar codis. També es varen començar a escriure texts literaris i religiosos que deixaven constància de les creences d'aquests pobles.

Les primeres formes d'escriptura es basaven en dibuixos senzills (pictogrames), que representaven objectes o idees (escriptura pictogràfica).

Amb el temps els signes es varen anar simplificant i cada signe tenia el valor fonètic d'una síl·laba: és el que coneixem com a escriptura cuneïforme.

Aquesta escriptura consistia a fer incisions amb un punxó de punta triangular damunt tauletes d'argila tova, que deixaven assecar al sol perquè s'endurissin.

L'estela d'Hammurabi, en la qual es va escriure, amb caràcters cuneïformes, el primer codi de lleis de què tenim notícia.



- Si un home acusa un altre home d'homicidi sense aportar-ne proves, serà ajusticiat.

- Si un home ha comès un robatori, serà ajusticiat.

- Si un full pega al seu pare, se li tallarà la mà.

- Si un home arrenca un ull al fill d'un altre home, se li arrencarà un ull.

- Si un home decideix desheretar el seu fill i diu davant del jutge: ''Deshereto el meu fill'', el jutge examinarà la causa. Si el fill no ha comès cap falta greu, el pare no podrà desheretar el seu fill.

Principals homínids i éssers humans del procés d'evolució i les característiques.

Australopithecus: (3.500.000-2.500.000)
Talla: 1'10m Pes: 40k  Bipedisme
Homínid situat entre els grans primats i l'ésser humà. Utilitzava bastons i pedres per fer algunes tasques.



Homo habilis: (2.300.000-1.800.000)
Talla: 1'59m Pes: 50k
Primers estris, podia parlar. Homínid considerat el primer ésser humà que va fabricar instruments de manera premeditada. Vivia a Àfrica.



Homo erectus: (1.900.000-400.000)
Talla: 1'60m Pes: 60k  Descobriment del foc, caceres en grup.
Dominava la tècnica de tallar la pedra i fabricava bifaços i petites destrals de pedra. Va colonitzar Europa i Àsia.



Homo sapiens neanderthalensis: (150.000-35.000)
Talla: 1'65 Pes: 80k Primers enterraments, fabricació d'estris especialitzats.
Va sorgir a l'Orient Mitjà i es va desenvolupar a Europa. Va conviure amb l'homo sapiens sapiens, però es va extingir.



Homo sapiens sapiens: 120.000 anys (40.000 a Europa)
Talla: 1'70m Pes: 70k  Primeres mostres d'art, fabricació d'estris d'os i de banya.
Aspecte físic, volum i complexitat cerebral com l'ésser humà actual. Va colonitzar Amèrica i Oceania

Climes i paisatges d'Europa i d'Espanya

1.1 Europa: Un continent petit

Europa és una península situada a l'oest de la massa continental més extensa de la Terra.
Al nord, amb l'oceà Glacial Àrtic; i al sud, amb el mar Mediterrani.
Si comparam Europa amb uns altres continents, veim fàcilment que el nostre és un continent petit.

1.2 Europa: Diversitat de climes i paisatges

A Europa la gran varietat de climes i paisatges naturals és deguda, als factos següents:

·La latitud: Entre els 35º i els 60º de latitud nord, i a Europa hi predominen els climes temperats.
·La influència de la mar: Fet que origina que les temperatures hi siguin generalment suaus i que les precipitacions siguin abundants en amples regions del continent.
·El relleu: Tanmateix, les serralades del sud aïllen les zones de l'interior de la influència mediterrània.

1.3 Vegetació i Fauna d'Europa

La vegetació natural del nord d'Europa és la tundra. Més cap al sud hi trobam els boscs de coníferes.
A la resta d'Europa la vegetació natural ha desaparegut de zones extenses a causa de la intensa acció humana.
En els paisatges amb clima d'alta muntanya la vegetació es dosposa en pisos i varia segons l'altitud i la situació.
La fauna ha estat molt modificada per la intervenció humana.
Entre els mamífers petits hi ha conills, llebres, esquirols...

2.1 Espanya. Una gran diversitat de climes.

El territori espanyol ocupa la major part de la Península Ibèrica. (Oceànic, mediterrani, i mediterrani amb tendència continental. A les principals serralades el clima és de muntanya.
Els climes peninsulars presenten algunes diferències respecte els climes temperats, per els factors següents.

·La situació geogràfica: La Península Ibèrica es troba al sud-oest d'Europa i al sud de la zona temperada de l'hemisferi nord, més a prop de la zona tropical que de la zona polar.
·La influència de la mar i la disposició del relleu: La Península Ibèrica es troba sota el domini moderat de la mar, però la disposició perifèrica de les muntanyes dificulta la penetració de la influència marina cap a l'interior.
·L'altitud: La Península Ibèrica té una altitud mitjana notable i això influeix en les temperatures i les precipitacions.

2.2 Clima subtropical de les illes Canàries

Com que es troben situades prop del tròpic de Càncer i de les costes africanes, a l'oceà Atlàntic, tenen un clima subtropical. Les temperatures són altes gairebé tot l'any (17ºC - 25ºC). La influència de l'Atlàntic impedeix que la calor sigui sufocant a l'estiu i que els hiverns siguin freds. Les precipitacions hi són escasses i irregulars.

Zonas fredes: el paisatge d'alta muntanya

El Paisatge d'alta muntanya

Les zones d'alta muntanya, amb altituds superiors als 2.500m, tenen característiques pròpies dels climes freds.
Les precipitacions hi són abundants, però van disminuint de manera progressiva.
Als cims de les muntanyes més altes les precipitacions es produeixen generalment en forma de neu.
La vegetació d'alta muntanya varia segons tres factors: la latitud, l'altitud i l'orientació. Però en tots els casos la vegetació es disposa en estatges de diferents altitud.

1.2 Els Habitants de l'alta muntanya

Els habitants de l'alta muntanya es dediquen a la remaderia i a l'explotació del bosc o la producció d'energia hidroelèctrica.

Zones fredes: El paisatge polar

1.1 El Paisatge polar

Les zones polars es troben als extrems de la Terra: al nord del cecle polar àrtic i al sud del cercle polar antàrtic.
Les temperatures són molts baixos, normalment inferiors als 0ºC, i hi poden arribar arribar fins als -40ºC.
La pluja hi és pràcticament inexistent i les poques precipitacions que s'hi registren es produeixen en forma de neu. Per aixó el paisatge polar apareix gairebé sempre cobert per un mantell espès de  gel i per aquesta raó es parla de deserts freds.

1.2 Els habitants del fred

Tradicionalment la tundra d'Amèrica ha estat habitada pels esquimals, pobles caçadors i pescadors. Al nord de la península Escandinava hi viuen els lapons, dedicats a la pastura de ramats de rens.
La vida d'aquests pobles ha canviat molt amb la introducció de tecnologia moderna i amb facilitat de les comunicacions; a més, a les zones polars s'hi exploten recursos minerals, entre d'altres, el petroli.

                                     

Zones temperades: paisatge continental

1.1 El Paisatge continental

El paisatge continental es localitzá a l'Europa central i oriental, a la major part de la zona temperada d'Àsia i a l'Àmerica del Nord.

1.2 Clima i rius

Les regions dels continents presenten temperatures extremes i precipitacions escasses.
Els hiverns acostumen a ser molt secs, si bé a les zones més pròximes a la mar hi poden caure algunes precipitacionsm, poc importants.

                                           

1.3 Vegetació

Les condicions climàtiques originen dos tipus bàsics de paisatge natural: la taigà i l'estepa.
S'hi estenen el bosc de coníferes o taigà, integrat per pins, bedolls...
La taigà dóna pas a extenses zones d'herba: les estepes o praderies.

1.4 Fauna

La fauna més característica que viu al boscs de coníferes està formada, per cérvols, esquirols i llebres muntanyeses.

1.5 La relació dels grups humans amb el medi

Els arbres de la taigà s'tulitzen per a la fabricació de cel·lulosa, que després es transformarà en paper.

Zones temperades: paisatge mediterrani

1.1 El Paisatge mediterrani

El paisatge mediterrani es localitza a zones costaneres de la conca del mar Mediterrani, a la costa de Califòrnia, a la costa central de Xile, a Sud-àfrica i al sud i el sud-ost d'Austràlia.

1.2 Clima i rius

El clima mediterrani es caracteritza per la calor i la sequera dels estius, molt afectats per les masses d'aire calent subtropical. Els hiverns hi són suaus,a causa,  fonamentalment, de l'acció moderadora de la mar.
Es habitual que una tempesta provoqui riuades i inundacions.

                                             

1.3 Vegetació i fauna

Els boscs mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne. Són arbres baixos, de tronc llenyós i amb fulles petites, dures o cobertes de pèl que les protegeix de la calor i n'evita una evaporació excessiva.
Quan la tala, la pastura o els incendis fan desapareixer el bosc, hi creix un matollar molt espès: màquia i la garriga.

1.4 La relació dels grups humans amb el medi

Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l'aigua és escassa, els conreus són els propis del secà: cereals, vinya i olivera. La ramaderia dominant és l'ovina.
El regadiu ha afavorit el desenvolupament d'una agricultura intensiva, i la construcció de canals i d'embassaments ha facilitat els conreus d'horta. Els hiverns suaus han permès conrear-hi arròs, cotó i cítrics.