Elements del llenguatge musical que determinen la intensitat.

Per reflectir els canvis d'intensitat o volum de so utilitzem un conjunt d'indicacions anomenades matisos. Els matisos es poden expressar de tres maneres diferents:

1. Lletres.

Són indicacions fixes d'intensitat i, per tant, es mantenen en el volum corresponent fins que apareix una altra indicació diferent.
Les més habituals, de menor a major intensitat, són:

· pp (pianissimo): molt suau
· p (piano): suau
· mp (mezzopiano): mig suau
· mf (mezzoforte): mig fort
· f (forte): fort
·ff (fortissimo): molt fort

També es fan server amb freqüència:

· sfz (sforzando): reforçant o accentuant fortament.
· fp (fortepiano): fort i inmmediatament suau

2. Termes.

Són indicacions progressives o graduals d'intensitat, de manera que el volum del so recorre diferents graus per passar a poc a poc de suau a fort o de fort a suau.

· crescendo (cresc.): creixent en intensitat a poc a poc
· decrescendo (decresc.): decreixent en intensitat a poc a poc
· diminuendo (dim.): disminuint la intensitat a poc a poc

3. Reguladors.

Són uns signes en forma d'angle que representen, igual que els termes, un canvi gradual o progressiu d'intensitat.

· Amb el vèrtex a l'esquerra (equival a crescendo): <
· Amb el vèrtex a la dreta (equival a decrescendo o diminuendo): >

És freqüent trobar combinacions com:
< > : De suau a fort i a suau.
> < : De fort a suau i a fort