martes, 21 de enero de 2014

Climes i paisatges d'Europa i d'Espanya

1.1 Europa: Un continent petit

Europa és una península situada a l'oest de la massa continental més extensa de la Terra.
Al nord, amb l'oceà Glacial Àrtic; i al sud, amb el mar Mediterrani.
Si comparam Europa amb uns altres continents, veim fàcilment que el nostre és un continent petit.

1.2 Europa: Diversitat de climes i paisatges

A Europa la gran varietat de climes i paisatges naturals és deguda, als factos següents:

·La latitud: Entre els 35º i els 60º de latitud nord, i a Europa hi predominen els climes temperats.
·La influència de la mar: Fet que origina que les temperatures hi siguin generalment suaus i que les precipitacions siguin abundants en amples regions del continent.
·El relleu: Tanmateix, les serralades del sud aïllen les zones de l'interior de la influència mediterrània.

1.3 Vegetació i Fauna d'Europa

La vegetació natural del nord d'Europa és la tundra. Més cap al sud hi trobam els boscs de coníferes.
A la resta d'Europa la vegetació natural ha desaparegut de zones extenses a causa de la intensa acció humana.
En els paisatges amb clima d'alta muntanya la vegetació es dosposa en pisos i varia segons l'altitud i la situació.
La fauna ha estat molt modificada per la intervenció humana.
Entre els mamífers petits hi ha conills, llebres, esquirols...

2.1 Espanya. Una gran diversitat de climes.

El territori espanyol ocupa la major part de la Península Ibèrica. (Oceànic, mediterrani, i mediterrani amb tendència continental. A les principals serralades el clima és de muntanya.
Els climes peninsulars presenten algunes diferències respecte els climes temperats, per els factors següents.

·La situació geogràfica: La Península Ibèrica es troba al sud-oest d'Europa i al sud de la zona temperada de l'hemisferi nord, més a prop de la zona tropical que de la zona polar.
·La influència de la mar i la disposició del relleu: La Península Ibèrica es troba sota el domini moderat de la mar, però la disposició perifèrica de les muntanyes dificulta la penetració de la influència marina cap a l'interior.
·L'altitud: La Península Ibèrica té una altitud mitjana notable i això influeix en les temperatures i les precipitacions.

2.2 Clima subtropical de les illes Canàries

Com que es troben situades prop del tròpic de Càncer i de les costes africanes, a l'oceà Atlàntic, tenen un clima subtropical. Les temperatures són altes gairebé tot l'any (17ºC - 25ºC). La influència de l'Atlàntic impedeix que la calor sigui sufocant a l'estiu i que els hiverns siguin freds. Les precipitacions hi són escasses i irregulars.

lunes, 20 de enero de 2014

Zonas fredes: el paisatge d'alta muntanya

El Paisatge d'alta muntanya

Les zones d'alta muntanya, amb altituds superiors als 2.500m, tenen característiques pròpies dels climes freds.
Les precipitacions hi són abundants, però van disminuint de manera progressiva.
Als cims de les muntanyes més altes les precipitacions es produeixen generalment en forma de neu.
La vegetació d'alta muntanya varia segons tres factors: la latitud, l'altitud i l'orientació. Però en tots els casos la vegetació es disposa en estatges de diferents altitud.

1.2 Els Habitants de l'alta muntanya

Els habitants de l'alta muntanya es dediquen a la remaderia i a l'explotació del bosc o la producció d'energia hidroelèctrica.

viernes, 17 de enero de 2014

Zones fredes: El paisatge polar

1.1 El Paisatge polar

Les zones polars es troben als extrems de la Terra: al nord del cecle polar àrtic i al sud del cercle polar antàrtic.
Les temperatures són molts baixos, normalment inferiors als 0ºC, i hi poden arribar arribar fins als -40ºC.
La pluja hi és pràcticament inexistent i les poques precipitacions que s'hi registren es produeixen en forma de neu. Per aixó el paisatge polar apareix gairebé sempre cobert per un mantell espès de  gel i per aquesta raó es parla de deserts freds.

1.2 Els habitants del fred

Tradicionalment la tundra d'Amèrica ha estat habitada pels esquimals, pobles caçadors i pescadors. Al nord de la península Escandinava hi viuen els lapons, dedicats a la pastura de ramats de rens.
La vida d'aquests pobles ha canviat molt amb la introducció de tecnologia moderna i amb facilitat de les comunicacions; a més, a les zones polars s'hi exploten recursos minerals, entre d'altres, el petroli.

                                     

jueves, 16 de enero de 2014

Zones temperades: paisatge continental

1.1 El Paisatge continental

El paisatge continental es localitzá a l'Europa central i oriental, a la major part de la zona temperada d'Àsia i a l'Àmerica del Nord.

1.2 Clima i rius

Les regions dels continents presenten temperatures extremes i precipitacions escasses.
Els hiverns acostumen a ser molt secs, si bé a les zones més pròximes a la mar hi poden caure algunes precipitacionsm, poc importants.

                                           

1.3 Vegetació

Les condicions climàtiques originen dos tipus bàsics de paisatge natural: la taigà i l'estepa.
S'hi estenen el bosc de coníferes o taigà, integrat per pins, bedolls...
La taigà dóna pas a extenses zones d'herba: les estepes o praderies.

1.4 Fauna

La fauna més característica que viu al boscs de coníferes està formada, per cérvols, esquirols i llebres muntanyeses.

1.5 La relació dels grups humans amb el medi

Els arbres de la taigà s'tulitzen per a la fabricació de cel·lulosa, que després es transformarà en paper.

jueves, 9 de enero de 2014

Zones temperades: paisatge mediterrani

1.1 El Paisatge mediterrani

El paisatge mediterrani es localitza a zones costaneres de la conca del mar Mediterrani, a la costa de Califòrnia, a la costa central de Xile, a Sud-àfrica i al sud i el sud-ost d'Austràlia.

1.2 Clima i rius

El clima mediterrani es caracteritza per la calor i la sequera dels estius, molt afectats per les masses d'aire calent subtropical. Els hiverns hi són suaus,a causa,  fonamentalment, de l'acció moderadora de la mar.
Es habitual que una tempesta provoqui riuades i inundacions.

                                             

1.3 Vegetació i fauna

Els boscs mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne. Són arbres baixos, de tronc llenyós i amb fulles petites, dures o cobertes de pèl que les protegeix de la calor i n'evita una evaporació excessiva.
Quan la tala, la pastura o els incendis fan desapareixer el bosc, hi creix un matollar molt espès: màquia i la garriga.

1.4 La relació dels grups humans amb el medi

Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l'aigua és escassa, els conreus són els propis del secà: cereals, vinya i olivera. La ramaderia dominant és l'ovina.
El regadiu ha afavorit el desenvolupament d'una agricultura intensiva, i la construcció de canals i d'embassaments ha facilitat els conreus d'horta. Els hiverns suaus han permès conrear-hi arròs, cotó i cítrics.

Zones temperades: paisatge oceànic

1.1 El Paisatge oceànic

El paisatge oceànic es localitza entre els paral·lels 40º i 60º nord i 40º i 60º sud.
Hermisferi Nord: Costa Occidental Europa i Amèrica del Nord
Hemisferi Sud: sud de Xile i d'Argentina, sud-est d'Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda.

1.2 Clima i rius

Les zones de clima oceànic es troben situades a les franges costaneres i es veuen afectades per vents de l'oest, quan passen damunt els oceans, evaporen molta agua. Quan entren en contacte amb la terra l'aigua que transporten produeixen pluges suaus y persistents.
Els rius oceànics tenen un cabal abundant i regular durant tot l'any a causa de les pluges contínues.
 
                                           

1.3 Vegetació

Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que als paisatges oceànics hi creixin boscs de fulla caduca, formats per roures, castanyers, faigs...

                                                 


1.4 Fauna

Als boscs de fulla caduca hi viuen mamífers i diversos ocells. A les landes hi habiten petits rosegadors, com ratolins i talps, i un gran nombre d'ocells.

1.5 La relació dels grups humans amb el medi

·Europa Occidental, regió atlàntica coincideix amb una àrea molt poblada. El bosc, tot i ser-hi abundants, han deixat pas a prats per al bestiar o a camps de blat de les Índies...
·Costa Occidental Amèrica del Nord i el Sud de Xile / Argentina són àrees relativament poc poblades, en les quals hi ha abundància de boscs, encara poc explotats.
·Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda, l'herba hi és molt abundant i permet la ramaderia extensiva de bovins i ovins.

jueves, 2 de enero de 2014

Zona càlida: paisatge desèrtic.

1.1 El Paisatge desèrtic càlid.

Els deserts càlids es troben situats al voltant dels tròpics, al costat dels corrents marins freds i a zones continentals allunyades de la influència de la mar.

1.2 Clima

Als deserts, les temperatures hi són molt altes durant tot l'any. A més, s'hi donen unes grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda). Les pluges hi són escasses i irregulars, ja que es concentren en uns quants mesos de l'any.

1.3 Cursos d'aigua

Als deserts càlids, a causa de l'escassetat de precipitacions i de la sequedat de l'aire, que evapora l'aigua amb rapidesa, no hi ha cursos d'aigua permanents.

                                         

1.4 Vegetació i fauna

Als deserts a penes hi viuen unes quantes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques. Sense aigua i sense vegetació, també són escassos els animals que viuen al desert.

1.5 Els habitants del desert

Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades viuen a les seves zones limítrofes, on els ramats de cabres i camells pasturen en estepes pobres.