Zona càlida: paisatge tropical.

1.1 El Paisatge tropical

Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de clima tropical: Amèrica Central i Amèrica del Sud, el centre i el sud d'Àfrica, el sud i sud-est d'Àsia i el nord i l'est d'Austràlia.

1.2 Clima i rius

A les zones tropicals, les temperatures són altes durant tot l'any, com a la zona equatorial.
Les precipitaciones marquen dues estacions diferenciades, l'estació humida i l'estació seca.
Durant l'estació seca els rius gairebé no duen aigua, però a l'època de pluges experimenten grans crescudes que de vegades poder provocar inundacions.

                                        

1.3 Vegetació

El bosc tropical és propi de les zones més pròximes a l'equeador. La vegetació és semblant a la de la selva, però  menys vaeiada i els arbres estan més espaiats. A més, alguns arbres perden les fulles durant l'estació seca.
A mesura que ens allumyan de l'equador, com que l'estació de les pluges és cada vegada més curta, hi creix una vegetació més pobra, de fulla dura i matolls espinosos entre els queals hi ha zones de sòl nu. En aquests casos la sabana ha donat pas a l'estepa.

1.4 Fauna
Al bosc tropical hi ha una gran varietat d'ocells, i també papallones, vespes i ratapinyades.
A la sabana, atesa l'abundància d'herba alta i arbusts,hi viuen molts d'animals herbívors i els seus predadors.

Zona càlida: paisatge equatorial

1.1 El Paisatge Equatorial.

El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades a prop de l'equeador: conca d'Amazones (Amèrica del Sud), part d'Amèrica Central, conca del Congo i costa del golf de Guinea (Àfrica) i el Sud-est d'Àsia.

1.2 Clima i rius.

A la zona de clima equatorial les temperatures sempre hi són molt altes i les precipitacions hi són molt abundants.

A les zones equatorials l'evaporació és tan intensa i la humitat tan elevada que el lleu descens de la temperatura al capvespre fa que gairebé cada dia hi caigui una pluja torrencial.

El rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra a causa de la pluviositat intensa de la zona.

                                                  

1.3 Vegetació

Les temperatures altes i les precipitacions constants afavoreixen una vegetació exuberant, amb una gran abundància d'espècies vegetals.

     

                                               

1.4 Fauna

A la selva hi ha moltes espècies d'ocells, rèptils i insectes, a més de mamífers. Els animals que habiten la selva solen ser petits, fet que els permet moure's amb facilitat per l'espessa vegetació que formen arbres, arbusts, troncs i lianes.

1.5 Els habitants de la zona Equatorial

Els pobles indígenes que habiten les selves d'Amèrica i d'Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits i de la caça o bé practiquen una agricultura molt rudimentària.

Climes de la Terra.

                                                  Climes de la Terra

1.1 Zones climàtiques de la Terra.

La combinació dels elements del clima i els factos climàtics donen diferents climes a la Terra.
Si triam la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en tres zones climàtiques.

1.2 Zona de climes càlids.

La zona de climes càlids es troba situada aproximadament entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn.
Aquesta zona de la Terra, és la que rep la màxima insolació i això n'explica les temperatures elevades.
Si tenim en compa, les precipitacions i la latitud, a la zona intertropical s'hi diferencia tres climes: equatorial, tropical i deèrtic.
                                         

1.3 Zones de climes temperats.

Les zones de climes temperats s'estenen, als dos hemisferis, des de la zona de climes càlids fins a les zones de climes freds.
Segons els factors climàtics, le zones temperades representen també diversitat climàtica.
S'hi distingueixen 3 climes: Oceànic, Mediterrani, Continental.
                               
                                        

1.4 Zones de climes freds. 
Les zones de climes freds comprenen les àrees polars i les terres d'alta muntanya situades a més de 2.500 metres d'altitud.
Pel que fa els climes freds, n'hi ha dues variants: el clima polar, i el clima d'alta muntanya, que es carecteritzen per la durada i el rigor dels hiverns.

                                                

La humitat de l'aire i les precipitacions.

1. La humitat de l'aire.

La humitat és la quantitat de vapor d'aigua que hi ha a l'aire.
La quantitat de vapor d'aigua que pot absorbir l'aire depèn de la seva temperatura.
¿Com es medeix la humitat?
El grau o quantitat d'humitat de l'aire es mesura amb l'higròmetre.
Quan l'higròmetre marca 100%, l'aire està saturat, és a dir, conté el màxim d'humitat i és incapaç d'admetre més vapor d'aigua.

                                                 
2. Els niguls i les precipitacions.

Quan l'aire ascendeix, el vapor d'aigua es refreda i això en provoca la condensació en petites gotetes que s'uneixen entre si, es fan grosses, es fan visible i formen els niguls.
Si l'aire continua ascendint o continua refredant-se per canvis de temperatura, noves gotes s'adhereixen a les anteriors; aleshores augmenten de mida fins que el pes precipita en forma de pluja.
Quan la temperatura es molt baixa, caurien en forma de flocs de neu.
El calabruix es forma quan els cristalls de gel dels niguls són arrosegats cap amunt per un corrent d'aire ascendent. Quan pasa aixó, els cristalls de gel augmenten de mida fins que el pes els precipita cap a terra.

                   

La temperatura atmosfèrica.

1. La Temperatura atmosfèrica.

La temperatura atmosfèrica és el grau d'escalfament de l'aire a causa de la radiació solar.
Els raigs solars que arriben a la Terra són raigs de llum i només quan toquen l'escorça es converteixen end calor.
L'atmosfera s'escalfa des de baix i no des de dalt com pot semblar a primer cop d'ull.

                              

2. Factos que modifiquen la temperatura.

Els canvis de temperatura vénen determinats per la latitud, l'altitud i la distància a la mar.

2.1 La latitud o distància d'un punt a l'equador:

El factor que influeix més en la temperatura de la Terra és la insolació o quantitat d'energia que rep dels raigs del Sol. La latitud:
·A l'equeador els raigs solars hi cauen perpendicularment i això fa que la intensitat de la insolació es concentri en una superfície petita.
·A les zones polars els raigs solars incideixen sobre una superfície més corbada i això fa que la insolació es dispersi en una zona més gran.

              

2.2 L'altitud respecte al nivell de la mar.

A mesura que es puja una muntanya, la temperatura va baixant. Això és degut al fet que, amb l'altitud, les capes de l'aire són menys denses i no són capaces de retenir la calor.

2.3 La distància a la mar.

La mar suavitza les temperatures. Això passa perquè la mar, com tots els elements líquids, transmet la calor i la reparteix en profunditat.
La Terra, com tots els sòlids, no transmet la calor sinó que l'acumula a la superfície.
Per aquesta raó a l'estiu la terra s'escalfa molt i ràpidament.
A l'hivern la terra es refreda ràpidament.

                                       

Que és l'atmosfera i les seves capes?

L'atmosfera és una capa gasosa de més de 1.000 quilòmetres de gruix que embolcalla la Terra.
L'atmosfera evita que els raigs solars arribin directament a la superfície de la Terra.
L'atmosfera també actua com a escut protector contra la caiguda dels meteorits.
A l'atmosfera s'hi distingeixen cinc parts o capes:

Començant de la capa de més abaix a més a dalt:

·Troposfera: és la capa inferior de l'atmosfera. La major part de l'aire que respiram es troba als primers 6 km de la troposfera.
A la troposfera s'hi produeixen els fenòmens meteorològics principals (pluja, vent, formació de niguls...)
Es troba dels 0 km als 12 km d'altura.

·Estratosfera: S'anomena així perquè l'aire que conté aquesta capa es manté estratificat i estable. Es troba situada entre els 12-60 km.
Entre els 30 i els 50 km d'altura hi ha la capa d'ozó, que absorbeix la major part de les radiacions ultraviolades procedents del sol.

·Mesosfera: En aquesta capa l'aire és molt dens.
Es situa entre els 60-80 km d'altura.

·Termosfera: Aquesta capa es caracteritza per un augment de la temperatura, que pot ser molt elevada (2.000ºC). Situat dels 80-600 km d'altura.
La termosfera inclou la ionosfera, on es produeixen les aurores boreals.
A causa de les altes temperatures, a la ionosfera s'hi desintegren molts meteorits.


                                      

Que tipus de clima hi ha al món?

                                                              CLIMES

Zona de climes càlids: El Clima Càlid presenta elevades temperatures anuals, sense grans variacions estacionals. Predomini de boscos tropicals, selves i sabanes (prades de pastures altes amb algunes espècies arbòries i arbustos aïllats o que formen petits grups).
Aquest clima es pot subdividir en:
-Clima tropical
-Clima equatorial
-Clima subtropical

-Clima desertic.


Zones de climes temperats:  El clima temperat és un tipus de clima que es caracteritza per temperatures mitjanes anuals d'al voltant de 15 º C i precipitacions mitjanes entre 500 mm i 1.000 mm anuals.
Una regió que posseeix un clima temperat té una temperatura que varia regularment al llarg de l'any, amb una mitjana superior de 10 º C, en els mesos més càlids, i entre -3 i 18 º C, en els mesos freds. Posseeixen quatre estacions ben definides: un estiu relativament calent, una tardor amb temperatures gradualment més baixes amb el pas dels dies, un hivern fred, i una primavera, amb temperatures gradualment més altes amb el pas dels dies. La humitat depèn de la localització i de les condicions geogràfiques d'una regió dada.Hay clima temperat en països com Canadà, Argentina, el sud de Xile i el sud-est dels EUA



Zones de climes freds:  El clima polar o gèlid es caracteritza per tenir gairebé permanentment temperatures per sota de 0 ° C, i escasses precipitacions. La humitat en l'aire és inexistent i el vent sol ser bastant intens, 1 el que fa encara més hostils les condicions de vida en aquest clima.
El clima polar es dóna principalment en els dos pols, aconseguint unes condicions més severes en l'Antàrtida, ja que en tractar-se d'un continent, les temperatures són més fredes que les del Pol Nord, arribant a aconseguir els -70, -80 i fins -100 ° C (rècord en la superfície de la Terra). El clima de les zones més altes de les principals serralades del planeta s'assemblen molt al polar, podent-se donar en els cims de l'Himàlaia, dels Andes o de les muntanyes d'Alaska .